Esta canción me la cantaba mi tia de pequeño. Primero de nana, después simplemente por cantarla o porque se la pedía.
Y aún así, despues de haberla escuchado toda mi vida, cientos de veces, cada vez que la escucho se me saltan las lagrimas:
Etiquetas: La asombrosa vida de Xavi, Música, Nostàlgia, Recomendamos...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Buf, serrat, mai m'ha fet massa la seua veu... em desagrada, igual que la de Manos de Topos... No t'imagino plorant.
Tremenda cançó, a mi també em cauen llagrimetes. I què templat Serrat de jove...
Chitan calla la boca, fes el favor.
Publicar un comentario